​

“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”.

 

Amb aquestes paraules el poeta xilè Pablo Neruda sintetitza una de les majors gestes humanitàries que li va correspondre impulsar, com és l'organització del viatge del vaixell Winnipeg amb més de 2200 refugiats espanyols perseguits pel franquisme a l'acabar la Guerra Civil espanyola. Travessa que es va iniciar al port de Trompeloup, a França, per arribar al port de Valparaíso, a la costa pacífica de Xile; país que els acollirà amb solidaritat, i on la majoria dels desplaçats construirà una nova vida.

La mostra  "Bitllet d'anada" de Cecilia Zabaleta, il·lustradora i neta d'un dels refugiats espanyols que van descendir del Winnipeg "El vaixell de l'esperança" un 3 de setembre de 1939 a territori xilè, ens convida a navegar per les lleres d'una memòria migrant, desterritorialitzada, i persistent, des d'un llenguatge visual i artístic que fomenta la connexió amb conceptes com ara: migració, desarrelament, recerca, solidaritat, resiliència, el valor de la vida, i l'anhel irrenunciable de la pau, en el passat i en el present.